La malaltia descompressiva (MDD) és la complicació més temuda del busseig, però també la més subestimada. Molts bussejadors ignoren símptomes lleus pensant que és cansament normal. Aquesta guia cobreix les 5 senyals més fàcils de passar per alt — les que causen dany real quan no es reconeixen a temps.
La MDD clàssica (tipus II, neurològica, greu) és fàcil de reconèixer: paràlisi, pèrdua de consciència, dolor articular intens. Aquests casos van directament a urgències. El problema el constitueixen les MDD lleus (tipus I, articular o cutàni) i les formes subclíniques, que es confonen amb cansament o ansietat post-busseig. Sense tractament, són les que acumulen dany a llarg termini.
Senyal 1: cansament estrany. Després d'una immersió normal et sents exhaust d'una manera que no reconeixies abans — no és la fatiga muscular habitual, sinó un esgotament general que no millora amb el repòs. Si passades 2 hores de la sortida a la superfície el cansament estrany persisteix, cal considerar una MDD lleu. Acció: truca a DAN Espanya (900 535 535) o al servei d'emergències local.
Senyal 2: dolor articular lleu. Molèsties suaus a l'espatlla, el colze, el genoll o el maluc, que apareixen entre 1 i 12 hores després de la immersió. Si mai no havies tingut aquell dolor i notes que alguna cosa no va bé, no és una lesió esportiva. La MDD articular lleu s'anomena bends i pot progressar cap al tipus II sense tractament. Acció: oxigen al 100 % amb mascareta durant 1-2 hores (qualsevol vaixell de busseig ha de tenir el kit); truca a DAN.
Senyal 3: erupció cutània (cutis marmòria). Taques vermelles o marmorejades a la pell, principalment al tronc — esquena, pit, abdomen. Apareixen entre 1 i 4 hores post-immersió, sense símptomes o amb picor lleu. La MDD cutània es considera 'lleu', però pot ser el preludi del tipus II. Acció: fotografia el patró cutani per mostrar-lo al metge, administra oxigen al 100 % i busca valoració mèdica sense demora.
Senyal 4: formigueig o adormiment. Sensació de formigueig a les extremitats, parestèsia (sensació de 'sorra' sota la pell) o entumiment parcial. Aquests símptomes neurològics lleus corresponen a la MDD tipus II. No són normals després d'una immersió i no desapareixen sense el tractament adequat. Acció immediata: oxigen, decúbit lateral esquerre, truca a emergències.
Senyal 5: alteració cognitiva subtil. Et costa concentrar-te en tasques senzilles (llegir, mantenir una conversa), et sents confós, les paraules no surten. La parella o la família diu que 'estàs estrany'. Això és una MDD cerebral lleu — poc freqüent, però seriosa. Si apareix durant les primeres 6 hores post-immersió, requereix valoració urgent. Acció: oxigen, truca immediatament a emergències, no dormis fins a tenir una avaluació mèdica.
Els errors més habituals: 1) 'Esperem a veure si passa'. La regla d'or: qualsevol símptoma post-busseig inusual requereix valoració immediata. 2) Volar després d'una MDD lleu. MAI. Pujar a un avió abans de 24-48 hores amb qualsevol símptoma pot convertir un cas lleu en greu. 3) Prendre analgèsics per emmascarar el dolor. Oculta simptomatologia que el metge necessita avaluar. 4) Bussejar l'endemà 'per curar-se'. Empitjora dràsticament la situació.
En resum: la MDD és prevenible (planificació correcta, ascensos lents, parades de seguretat) i tractable a la cambra hiperbàrica si es detecta a temps. La clau és no minimitzar els símptomes. La regla universal: si en acabar el busseig et sents 'estrany' — d'una manera que no reconeixies — truca a DAN Espanya (900 535 535) o als serveis d'emergències. Cent falses alarmes són millors que un cas de MDD no tractat a temps. La cambra hiperbàrica salva vides; la negació no.