La cèrnia gegant és un dels peixos ossis més grans del Carib i un dels casos de recuperació poblacional més clars gràcies a una moratòria pesquera. Els adults poden arribar als 400 kg, amb boques capaces d'engolir un bussejador sencer. Florida concentra les millors agregacions de fresa del món cada agost i setembre. Per als fotògrafs subaquàtics seriosos, és un dels grans encontres de l'Atlàntic tropical.
La cèrnia gegant (*Epinephelus itajara*) va dominar els esculls del Carib i l'Atlàntic tropical durant mil·lennis. Els adults típics mesuren 1,5–2,5 m i pesen entre 100 i 300 kg; els exemplars màxims documentats arriben als 3 m i els 400 kg. La boca enorme captura les preses per succió, sense mastegar. Amb una esperança de vida de més de 50 anys i una maduresa sexual tardana de 5–8 anys, l'espècie era especialment vulnerable a la sobrepesca. La seva distribució cobria la costa est dels Estats Units (Florida, Carolina), les Bahamas, el Carib, el Brasil i l'Àfrica occidental.
El col·lapse es va produir de manera gradual però devastadora. Entre 1950 i 1990, la pesca esportiva amb canya i arpu va reduir les poblacions de Florida entre un 80 i un 90 %. La UICN va catalogar l'espècie com a «En Perill Crític». L'any 1990, el govern de Florida va prohibir totalment la captura de cèrnia gegant. Aquella moratòria, acompanyada de mesures similars en altres estats, ha permès una recuperació poblacional significativa.
Des de la moratòria, les poblacions han crescut any rere any. L'actual Florida acull agregacions de fresa estacionals de juliol a octubre, en pecios i esculls a 25–50 m de fondària. Cinquanta a dues-centes cèrnies adultes en un sol pecio no és un fet excepcional. El Castor (prop de Boynton Beach), el USS Spiegel Grove (als Cayos de Florida) i diversos esculls artificials s'han convertit en destinacions fixes per als bussejadors que segueixen la temporada d'agregació.
L'agregació segueix una pauta previsible. Els mascles arriben al pecio al juliol i estableixen territoris difusos. Les femelles s'hi incorporen a l'agost. La fresa nocturna coincideix amb la lluna plena d'agost i setembre. Durant les immersions diürnes, les cèrnies gegants toleren bé la presència dels bussejadors: es mantenen en suspensió, maniobren lentament al voltant dels equips fotogràfics i de vegades s'acosten per inspeccionar l'intrús. Diversos operadors de Florida organitzen sortides especialitzades durant tota la temporada.
La dimensió acústica d'una agregació sorprèn els qui hi van per primera vegada. La cèrnia gegant emet un boom profund — un pols semblant al d'un tambor que es percep tant pel cos com per l'oïda — que utilitza per a la comunicació territorial entre mascles. Els bussejadors amb experiència aprenen a reconèixer aquestes trucades i a localitzar els peixos pel so abans de veure'ls. Trobar-se una femella de 250–300 kg immòbil a un braç de distància, que et mira amb un ull ambre enorme, és una situació que gairebé cap altre animal oceànic pot oferir.
Fora de Florida, les opcions s'escassegen. Les Bahamas té cèrnies gegants en aigües poc profundes i càlides, però amb menor densitat. El Carib hispanoparlant — Cuba Jardines de la Reina — presenta poblacions en recuperació sota protecció estricta. El Brasil (costa nord-est) alberga el nucli genèticament diferenciat més gran, encara en procés de recuperació des de la moratòria de 2002. Les aigües de l'Àfrica occidental — Senegal, Mauritania — resten poc documentades. Per a trobades consistents i denses, Florida no té competència.
Arribar-hi des d'Europa és senzill: vols transatlàntics fins a Miami o Fort Lauderdale i, des d'allà, 30–60 minuts de vaixell fins als pecios. Els centres de busseig de Boynton Beach, Jupiter i els Cayos — entre ells Pura Vida Divers, Florida Underwater Sports i Loggerhead Outfitters — ofereixen immersions guiades per entre 100 i 150 USD. Els paquets de quatre a sis immersions durant la temporada d'agregació solen costar entre 600 i 800 USD.
La cèrnia gegant és un dels èxits de conservació marina més contundents del Carib occidental. Florida a l'agost i setembre ofereix encontres d'una escala difícil d'igualar en aigües accessibles des d'Europa. La setmana es pot combinar amb pecios menys coneguts com el USS Vandenberg o el USS Oriskany per obtenir un programa d'immersió en pecio amb varietat real. Com a subjecte fotogràfic — o simplement com a prova que la recuperació poblacional és possible — és una destinació que justifica plenament el viatge.