El balanç de blancs automàtic de les càmeres submarines falla a partir de 5-10 m de profunditat. Sense correcció, els vermells desapareixen i tot vira al blau-verd. La tècnica de la pissarra blanca per al custom white balance és el mètode més fiable i econòmic per recuperar el color real en foto i vídeo submarí sense flaix.
L'aigua absorbeix la llum de manera selectiva. Els vermells s'extingeixen als 3-5 m, els taronges entre 5-10 m, els grocs a 10-15 m i els verds cap als 25 m. Una fotografia feta a 20 m sense correcció mostra tot pla, blavós i sense contrast. El balanç de blancs automàtic de la càmera no pot compensar-ho: ha estat calibrat per a la llum seca de superfície, no per a una columna d'aigua que filtra cada longitud d'ona.
La solució tècnica és el balanç de blancs manual amb referència física. La càmera necessita un objecte blanc —o gris neutre— a la profunditat i llum ambient exactes on fotografiaràs. Un cop li indiques que aquell objecte és blanc veritable, tots els altres colors del pla s'ajusten en conseqüència. Els fotògrafs professionals a terra fan servir el mateix principi; sota l'aigua simplement és imprescindible.
La pissarra blanca: qualsevol pissarra de busseig de plàstic blanc serveix. La mida de 15×20 cm és la més pràctica. El cost ronda els 15-25 €, molt menys que filtres vermells o llums auxiliars. A cada profunditat significativa —10 m, 18 m, 25 m— t'atures, treus la pissarra, ompls el visor amb ella i actives l'opció de custom white balance de la teva càmera.
Pas a pas: 1) Arriba a la profunditat on fotografiaràs. 2) Col·loca la pissarra blanca a 30-50 cm de l'objectiu. 3) Assegura't que ocupa almenys el 70 % del camp. 4) Activa el mode custom white balance de la teva marca: Sony 'Custom WB', Nikon 'Preset Manual', Canon 'Custom WB'. 5) Dispara o prem OK segons el procediment del teu model. 6) Confirma que la càmera ha acceptat el nou ajust. 7) Comprova a la pantalla que la pissarra apareix blanca, no blava.
Limitacions a tenir en compte: 1) Qualsevol canvi significatiu de profunditat exigeix recalibrar. Si passes de 18 m a 30 m, recalibra. 2) En aigües molt tèrboles la correcció és imperfecta perquè la llum ambient ja té un vel verdós-marronós. 3) Si uses flaix, el balanç de blancs manual no és necessari: el flaix aporta llum blanca completa. La pissarra és per a llum natural únicament. 4) En vídeo, la calibració és crítica perquè el marge de postprocessament és més limitat que en foto.
L'alternativa és el filtre vermell: un filtre físic sobre l'objectiu que afegeix vermell passivament. Menys precís que la pissarra perquè és una correcció estàtica que no s'adapta als canvis de profunditat. Per a vídeo casual, filtre vermell més custom white balance dona resultats acceptables. Per a fotografia seriosa, el custom white balance és clarament superior.
El que gairebé ningú comenta: fins i tot amb un custom white balance perfecte, la llum natural a 25 m o més és escassa. Si vols imatges submarines completament saturades necessites flaix o llum de vídeo. La pissarra extreu el millor resultat possible de la llum disponible; no crea llum on no n'hi ha. El que guanyes és exactitud cromàtica, no més lluminositat.
En resum: la tècnica de la pissarra blanca és la inversió més rendible en fotografia submarina amb llum natural. Per 15-25 € aconsegueixes una correcció de color que molts bussejadors persegueixen amb filtres cars o flaixos complicats. Funciona especialment bé en aigües clares —Carib, Mediterrani, Indo-Pacífic— on la visibilitat permet treballar amb llum ambient a 20-30 m. Per a macro o gran angular en esculls a profunditat mitjana, custom white balance amb pissarra és la base; el flaix arriba després com a complement, no com a substitut.