Les corretges de molla substitueixen les corretges de goma estàndard de les aletes i han generat un debat sostingut entre bussejadors durant l'última dècada. Els partidaris les consideren indispensables; els escèptics, una despesa injustificada. La resposta és matisada: aporten valor real a alguns perfils de bussejador i cap avantatge a d'altres, i la decisió depèn de detalls concrets que la majoria de ressenyes no analitzen.
Les corretges estàndard d'aleta són bandes de goma amb sivelles de plàstic. Funcionen, vénen incloses amb l'aleta i la majoria de bussejadors no hi pensen — fins que una sivella es trenca a mig viatge, la goma es desgasta amb les botetes de neoprè gruixudes, o cal reajustar la tensió cada cop que es canvia de calçat.
Una corretja de molla és un bucle enrotllat d'acer inoxidable o titani recobert de neoprè o silicona. La molla s'expandeix per sobre del taló i es contreu per subjectar l'aleta sense cap ajust de sivella. Es calibra una vegada per gruix de boteta i, a partir d'aquí, col·locar i treure l'aleta porta uns pocs segons. Les corretges de molla ben fabricades duren més de deu anys sense deteriorament apreciable.
Al mercat: la Halcyon Spring Strap és la referència, a 40-60 € el parell. Les Hollis SS Springs són una alternativa sòlida a 30-50 €. Algunes aletes — Aqualung Storm, Mares X-Vision Mid — ja inclouen corretges de molla integrades. Per als que prioritzen l'estalvi, les solucions DIY amb molles industrials surten per 15-25 € i funcionen correctament si no es té por d'improvisar.
Les corretges de molla es justifiquen en quatre situacions: bussejadors que alternen entre aletes o botetes de gruixos diferents; bussejadors tècnics amb aletes de doble corretja com les Jet Fins o les Mares Avanti Quattro Plus; bussejadors viatgers (la corretja de goma és el primer que cedeix dins una bossa d'equip a l'aeroport); i qualsevol que faci busseig en deriva o entrades i sortides complicades on guanyar segons en equipar-se és rellevant.
Són irrellevants si es lloga material, si es fan menys de 5-10 immersions a l'any, o si les corretges actuals estan en perfecte estat i sempre es bussa amb les mateixes botetes. L'equip que funciona no necessita canviar-se per principi. El discurs de màrqueting sobre 'millores de rendiment' no hauria de pesar més que l'evidència del propi estil de busseig.
Inconvenients que poques ressenyes esmenten: el cost inicial (30-60 € el parell); el pes afegit de la molla d'acer; i el mode de fallada — si una molla es trenca (poc freqüent, però passa passat les 800 immersions), no es pot reparar al camp, cal tijeres i una corretja de recanvi. Alguns models econòmics també resulten prou rígids per dificultar la col·locació de l'aleta sobre una boteta gruixuda.
Després de 5 anys i 800 immersions amb corretges de molla en busseig tècnic i de viatge, la comoditat és real. La diferència de velocitat abans d'una entrada en deriva no és imaginària. Però aquest és el meu cas particular: viatges freqüents, material propi, botetes de gruixos variables. Un bussejador tècnic recreatiu amb 20 immersions anuals en lloguer no té cap raó racional per comprar-les.
En resum: les corretges de molla són una eina pràctica per a bussejadors habituals amb material propi que valoren la fiabilitat i la rapidesa. Per als bussejadors ocasionals, suposen una despesa innecessària. Si es decideix comprar, gastar 50 € en un parell de qualitat — Halcyon, Hollis, OMS — és millor que 20 € en una importació barata. Convé tenir sempre una corretja de goma de recanvi a la bossa d'equip: no pesa res i pot salvar una immersió.