Les Kornati són un arxipèlag de 89 illes a l'Adriàtic croat, declarat Parc Nacional l'any 1980. Per al bussejador europeu és un secret poc guardat: aigua temperada, parets verticals, fauna mediterrània ben conservada i, sobretot, una infraestructura turística que encara no s'ha industrialitzat. Comparat amb Itàlia o Espanya, sembla un viatge enrere en el temps.
Les Kornati es troben a la costa central de Croàcia, entre Zadar i Šibenik: 89 illes i illots en un perímetre de 35 km², gairebé tots deshabitats. La geologia és roca calcària similar a Malta o Mallorca, però amb la peculiaritat que moltes illes presenten les 'krune' — parets verticals que cauen a plom al mar i continuen descendint sota l'aigua fins als 80–100 m. Això fa que la immersió de paret sigui la norma; arena o coralligen és l'excepció.
Visibilitat i condicions: l'Adriàtic ofereix entre 25 i 40 m de visibilitat la major part de l'any. La temperatura de l'aigua oscil·la entre els 13 °C al febrer i els 25 °C a l'agost. Maig, juny, setembre i octubre són els millors mesos. En ser un mar tancat, l'Adriàtic és més estable que el Tirrè o l'Egeu, però també menys ric en pelàgics. El que s'hi troba és vida bentònica: gorgònies, esponges, llagostes, meros, congres, morenes, nudibranquis.
Immersions destacades: la paret vertical del Mali Obručan (fins a −40 m), el naufragi del Francesca da Rimini (mercant italià enfonsat el 1944, a 35–50 m de fondària, reservat a avançats o nitrox), la cova de Ravni Žakan i els penya-segats de Piškera. La immersió que més recomana la gent local és la Krune del Klobučar, on a 30 m la paret mostra gorgònia roja de fins a 80 cm — exemplars que han desaparegut de gran part del Mediterrani.
El que diferencia el busseig croat: els centres són petits, majoritàriament familiars, i treballen amb grups de sis a vuit persones com a màxim. Això canvia del tot l'experiència respecte a Itàlia o Espanya, on setze bussejadors per barca és la norma. Aquí el guia coneix el teu nivell a la primera immersió, adapta el pla, i no hi ha sensació de turisme en sèrie. El contrapunt és la poca flexibilitat: si perds la sortida de les 09:00, esperes fins a les 14:00.
Logística: vol a Zadar o Split, cotxe de lloguer obligatori (40 minuts fins als ports de Sali, Murter o Žirje), allotjament en pobles de pescadors on una pensió surt a 60–80 € la doble. Preus de busseig: 35–50 € per immersió guiada, paquets de cinc immersions per 180 €. Les taxes del Parc es cobren a part (8–12 € per dia). Idioma: anglès universal als centres; alemany també habitual; italià a les zones més turístiques.
La primera sorpresa: la fauna marina està notablement millor conservada que en molts indrets comparables del Mediterrani. La raó és en part històrica — durant la Iugoslàvia comunista, la pesca recreativa a l'Adriàtic croat va ser molt limitada — i en part institucional: des de la independència el 1991, els Parcs Nacionals s'han gestionat amb pressupostos reals. Les llagostes apareixen a dotzenes en una sola immersió, els meros adults no fugen, i els coralls de fondària (*Dendrophyllia ramea*) mantenen poblacions saludables a 35–45 m.
El que decepciona: absència de pelàgics grans. No hi ha migració regular d'atuns, no hi ha taurons, i les rajades són escasses. Si vens de Cabo de Palos esperant bancs de barracudes, Croàcia és una altra cosa. És busseig bentònic de precisió, parets amb vida, fotografia macro i de camp mig. Per a megafauna d'aigües obertes cal anar al Mar Roig o a les Galápagos.
La conclusió: Kornati és una destinació per al bussejador mediterrani experimentat que busca quelcom fora del circuit habitual. Visibilitat excel·lent, parets ben conservades, centres petits i professionals, costos raonables i la sensació rara de bussejar un mar que encara no ha estat exhaurit. Un viatge de cinc o sis dies al setembre, amb bon temps, aguanta la comparació amb qualsevol destinació europea. Per a una parada d'un o dos dies, la logística ho desaconsella. Cal venir amb temps o no venir.