Els cavallets de mar (gènere *Hippocampus*) són els únics animals del regne animal on els mascles duen la gestació i pareixen. Hi ha 47 espècies documentades, distribuïdes en aigües tropicals i temperades. Les poblacions globals han caigut un 30–50 % en 30 anys per la destrucció de praderies marines i el comerç de cavallet sec per a la medicina tradicional xinesa. Per als bussejadors de macro, són un dels grans objectius.
Els cavallets de mar són peixos ossis del gènere *Hippocampus*, dins la família Syngnathidae — que inclou també els peixos agulla. Hi ha 47 espècies descrites, amb mides que van des dels 13 mm (*Hippocampus denise*, cavallet pigmeu) fins als 35 cm (*Hippocampus abdominalis*, cavallet de panxa grossa d'Austràlia). La forma és inconfusible: cap de cavall, coll llarg, cos en S, cua prènsil per ancorar-se a la vegetació i plaques òssies en lloc d'escates.
La reproducció funciona així: la femella diposita els ous a la bossa marsupial del mascle durant el festeig, que pot durar hores i implica nàutics sincronitzats molt elaborats. Els embrions es desenvolupen dins la bossa durant 9–45 dies, segons l'espècie. El part és real: el mascle expulsa les cries per contraccions musculars, alliberant entre 100 i 1.500 joves en un sol episodi. Cap altre vertebrat porta i lliura cries d'aquesta manera.
El col·lapse poblacional ha estat brusc: les xifres globals han baixat un 30–50 % en els últims 30 anys. Quatre factors principals expliquen la davallada. La destrucció de les praderies marines — posidònia al Mediterrani, manglars a Àsia, praderies de zostera a l'Atlàntic — elimina l'hàbitat del qual depenen. El comerç de cavallet sec per a medicina tradicional xinesa mou fins a 150 milions d'animals per any. El tràfic d'animals vius per a aquariofília hi afegeix pressió. El canvi climàtic i l'acidificació oceànica empitjoren totes les amenaces anteriors.
Les espècies que els bussejadors de macro més busquen: *Hippocampus bargibanti* (cavallet pigmeu de Bargibant, 13–27 mm, viu exclusivament sobre gorgònies del gènere Muricella a l'Indo-Pacífic) és la peça més preuada. *Hippocampus denise* és encara més petit, 13–15 mm, i comparteix hàbitat de gorgònia. *Hippocampus pontohi* (pigmeu de Pontoh) apareix entre algues i hidrozoaris. *Hippocampus guttulatus* (fins a 12 cm) habita les posidònies del Mediterrani. *Hippocampus abdominalis* arriba als 35 cm a les aigües fredes d'Austràlia i Nova Zelanda.
Per planificar destinació, Indonèsia destaca clarament. Lembeh Strait, Bali i Raja Ampat reuneixen la major diversitat de cavallets pigmeus del planeta. Filipines — especialment Anilao i Cebu — és una alternativa excel·lent. Al Mediterrani, Cataluña, Mallorca, Itàlia i Croàcia conserven poblacions residuals de *H. guttulatus* a les praderies de posidònia, tot i que els avistaments s'han reduït notablement. Les costes atlàntiques fredes de Galícia i la Bretanya francesa acullen *H. hippocampus* en hàbitats rocosos poc profunds. El sud d'Austràlia i Tasmània és el lloc per als grans cavallets de panxa.
Trobar cavallets pigmeus exigeix un guia local que sàpiga quina gorgònia concreta habita cada animal — els pigmeus passen tota la vida sobre un sol corall. Per a les espècies mediterrànies, passar lentament per sobre de les posidònies entre 5 i 15 m d'alçada i examinar fulles i rizomes dona els millors resultats. Les immersions nocturnes milloren les trobades per a certes espècies. La paciència compta més que la tècnica: el cavallet es mou poc, però el seu camuflatge és extraordinàriament eficaç.
La fotografia macro dels cavallets premia la metodologia rigorosa. Per als pigmeus, la lent macro 90–105 mm amb lent macro addicional, flaix amb difusor i autofocus precís és l'equipament de base. Per a espècies de mida intermèdia funcionen bé les lents 60–90 mm amb un sol flaix directe. Tres regles protegeixen l'animal: mai tocar-lo físicament, evitar la llum directa sostinguda — els provoca estrès — i mantenir l'objectiu a un mínim de 5 cm del cos d'un pigmeu.
El quadre que en resulta és el d'un animal alhora extraordinari i fràgil. La gestació invertida, el camuflatge afinat fins al nivell d'una sola colònia de gorgònia, la immobilitat pacient — tot plegat consolidat al llarg de milions d'anys d'evolució. El comerç i la pèrdua d'hàbitat que succeeixen ara operen a una velocitat que aquelles adaptacions no poden seguir. Les plataformes de ciència ciutadana que registren avistaments de bussejadors estan generant les dades poblacionals que els investigadors no podrien obtenir d'altra manera.