La immersió sota gel és una de les disciplines més extremes del busseig recreatiu. Hi ha un sostre de gel per sobre del bussejador, de manera que no és possible pujar directament a la superfície. Exigeix formació específica, equipament redundant i una línia de seguretat cap a la superfície en tot moment. Una especialitat per a bussejadors seriosos en climes freds.
La immersió sota gel es practica en llacs glaçats, fiords congelats o aigües àrtiques a l'hivern. La diferència fonamental amb el busseig en aigües obertes: hi ha un sostre de gel d'entre 30 i 150 cm de gruix per sobre del bussejador. Si alguna cosa falla, no es pot pujar a la superfície en qualsevol punt; cal tornar al forat d'entrada. Això transforma completament el perfil de risc i la formació específica és imprescindible.
El protocol estàndard: 1) Tallar un forat rectangular al gel (1,5 × 1,5 m, amb una motoserra). 2) Línia de seguretat principal del forat al bussejador, de 30-50 m. 3) Codi de senyals: 1 estirada = OK, 2 estirades = problema, 3 estirades = treure'm. 4) Equip de superfície d'almenys 3 persones: tender, tender de suport, comunicador. 5) Immersió típica: 15-20 minuts a 5-15 m de fondària. Tornar al forat al primer senyal de problema.
Equipament necessari: 1) Vestit sec amb baieta doble. 2) Caputxa gruixuda, guants secs. 3) Regulador amb kit d'aigüa freda (el gel al regulador és un fallo greu a 0-2 °C). 4) Llum potent (la llum s'apaga ràpid sota el sostre de gel). 5) Ganivet o tisores per tallar cordes en una emergència. 6) Trineu o equip remolcable per arribar al lloc. La inversió inicial en equipament de gel és de 3.000-5.000 € per sobre de l'equip recreatiu estàndard.
Per què mai sol: la norma existeix per supervivència. Si la línia de seguretat falla, si el bussejador es desorient, si hi ha una avaria d'equip, un segon bussejador i l'equip de superfície permeten l'extracció immediata. La norma absoluta: dos bussejadors sempre connectats entre si amb una corda curta (buddy line de 2-3 m), tots dos connectats a la línia de seguretat principal. Sense connexions, no s'entra.
Formació: el curs típic d'Ice Diver dura 2-3 dies, amb 4-6 immersions de pràctica. Cost: 350-600 €. Prerequisits: Open Water + Advanced + vestit sec. La formació cobreix: planificació del forat, comunicació per cordes, equipament específic, gestió d'emergències sota gel i aspectes de seguretat en superfície. Els instructors estan especialitzats; operen principalment a Noruega, Suècia, Finlàndia, Canadà, Suïssa i Àustria.
Millors destinacions: 1) Llac Léman (Suïssa-França): el clàssic europeu de la immersió sota gel. 2) Llac de Garda (Itàlia): no es congela completament, però es formen finestres de gel als marges en hiverns durs. 3) Llacs d'Àustria (Wolfgangsee, Achensee): infraestructura ben desenvolupada. 4) Suècia (llacs centrals): llarga tradició. 5) Llac Baikal (Rússia): l'escenari més espectacular, requereix expedicions específiques. 6) Antàrtida: per a la minoria amb pressupost i temps.
El que sorprèn els novells: la llum. En un dia assolellat, la llum que travessa el gel és d'un blau-blanc sobrenatural. La visibilitat sovint arriba als 30-50 m perquè el sediment no s'ha remenat. Flotar sota un sostre de gel pàl·lid en silenci absolut no s'assembla a cap altra experiència subaquàtica. Els bussejadors que fan la seva primera immersió sota gel solen recordar sobretot aquella llum.
La immersió sota gel és una disciplina especialitzada per a bussejadors amb experiència en aigües fredes i vestit sec. Per als que viuen en climes amb hiverns durs —nord d'Europa, Canadà, nord dels EUA— és una opció real amb la formació adequada. Per als bussejadors del Mediterrani, requereix un viatge específic i una setmana dedicada. Es practica regularment només si el fred ja forma part del teu busseig habitual.