Identificació d'espècies de taurons

Escrit per Yuliia Kliusa
11/13/2021 10:27:54 en Vida Marina | 0 comentaris

El tauró és sens dubte l'animal que més atrau els bussejadors. Els que hem tingut ocasió de trobar-nos cara a cara amb ells sabem que s'experimenta una sensació única que no és fàcil descriure. Potser seria un bon començament aprendre a distingir les espècies més comunes d'esquals.

Així, almenys, serem capaços de dir amb quina mena de tauró vam tenir el plaer de trobar-nos, encara que després no sapiguem com explicar l'experiència.

Sense entrar a estudiar la classificació científica de les famílies i totes les espècies d'esquals, repassarem únicament les característiques més distintives de les espècies de tauró que els bussejadors acostumen a confondre més sovint o simplement les trobades de les quals són més cobejades:

TABUR BALLENA. No crec que hi hagi bussejador al món que no tingui una imatge clara del tauró balena però, per si de cas, recordarem la seva característica bàsica: enorme. Segons fonts pendents de confirmar pot arribar a fer els 18 m. Té tot el dorsal de color gris i cobert amb unes característiques taques clares. El seu morro és aplanat i molt més ample que la resta del cos per engolir grans quantitats de plàncton, i així, gens lentament mantenint la boca oberta després dels corrents de plàncton a les superfícies.

TABUR PEREGRÍ. També és un tauró de grans dimensions, ja que arriba a mesurar els 10 m. És de color fosc (entre marró i gris pissarra) i té unes esquerdes branquials molt pronunciades (per poder obrir la boca i filtrar també la major quantitat de plàncton). El morro més aplatat i més estret que la resta del cos és capaç d'obrir-se fins al doble de l'amplada.

GRAN TAURON BLANC. Tots hem vist la pel·lícula “Tiburón”, però compte amb visualitzar la portada doncs és una foto editada. Spielberg, per donar al seu tauró una imatge més terrorífica, va preferir modificar la dentadura afegint la del Tauró Toro (Carcharhinus Leucas). En realitat, les dents són triangulars de fins a 8 cm en els adults. Les seves característiques principals són: el color blanc de la part inferior clarament diferenciada de la part superior més fosca amb una línia molt definida a les aletes dorsals. També ajuda a distingir-lo un peduncle cabal amb una quilla molt pronunciada a banda i banda.

JAQUETON DE LLEI. Aquesta mena de tauró és el terror dels nàufrags ja que en ser un animal pelàgic no té objeccions a alimentar-se de qualsevol recurs que li ofereixi l'immens oceà. Se'l distingeix amb facilitat gràcies a les grans aletes dorsals i pectorals amb les puntes arrodonides i les vores clarament blanques.

TABUR TIGRE. Els juvenils tenen les taques més pronunciades que un adult i tenen la forma més pròpia d'un lleopard que no pas d'un tigre. Però quan el tauró tigre arriba a la seva edat adulta les taques es van atenuant i convertint-se en ratlles com les del tigre (d'aquí el nom).

TABUR MARTELL. El seu morro té expansions laterals més o menys grans fent que el seu cap aixafat tingui forma de T. Està considerada l'espècie de tauró més recent, al final de l'escala evolutiva dels taurons.

TAURON MARTELL GEGANT. El mateix que l'anterior, però bé (fins a 6 m). Cal anar amb compte amb aquesta espècie ja que se'l considera fins i tot més perillós que el Tauró Tigre o el Gran Tauró Blanc.

TABUR BORO. La gran majoria de bussejadors confon aquest tauró amb el Jaquetón Toro. El Tauró Toro és el típic tauró que trobarem als aquaris. Se'l pot distingir principalment per les seves llargues dents punxegudes que el sobresurten de la boca (els que va utilitzar Spielberg per al seu “Tauró”) i la situació de la seva primera aleta dorsal més enrere que les seves aletes pectorals, així com una aleta anal tan gran com la primera. Com que controlen la seva flotabilitat ajudant-se de l'aire que fiquen al seu estómac no és estrany sentir-los “eructar”, així que tingueu les orelles atentes i no sospiteu immediatament del vostre company.

TAURON LLIMONA. La seva característica més diferencial a parer meu són els seus ulls, similars als d'una serp: petits i clars, amb una pupil·la petita al centre. També ajuda a diferenciar-lo un color uniforme de marró clar groguenc a tot el cos i les seves dues aletes dorsals de pràcticament la mateixa mida.

TAURON PUNTES BLANQUES. Se'l diferencia per les puntes blanques de la seva primera aleta dorsal i el lòbul superior de la cabal sobre el color gris fosc de la resta del cos. No s'ha de confondre amb la següent espècie.