La Mediterrània és semitancada: les concentracions no es dispersen. Escalfament de l'aigua, sobrepesca i eutrofització. Pelagia noctiluca i Velella ja tot l'any. Salpes i ctenòfors interfereixen en la pesca i les centrals elèctriques.
Les invasions de caravelles portugueses a Galícia, les meduses al Mar Menor i els avistaments de salpes o ctenòfors són temes recurrents entre bussejadors. La comunitat relaciona la proliferació d'aquestes espècies amb l'escalfament del mar, la sobrepesca dels seus competidors naturals i l'eutrofització costanera. El debat inclou si algunes proliferacions són naturals o senyals de desequilibri ecològic profund.
La Mediterrània és especialment vulnerable perquè en ser un mar semitancat les concentracions locals no es dispersen. Els principals factors són l'escalfament de l'aigua, la sobrepesca que elimina depredadors clau com atuns, peixos lluna i tortugues, i l'eutrofització costanera. Espècies com Pelagia noctiluca han alterat el seu cicle estacional i es detecten pràcticament durant tot l'any en zones on abans només apareixien en temporada. Els organismes gelatinosos més enllà de les meduses també interfereixen amb la pesca d'arrossegament i les preses d'aigua de centrals elèctriques.