Madeira gairebé mai apareix a les llistes de destinacions de busseig, i és justament per això que val la pena considerar-la. L'aigua es manté entre 19 i 23 °C tot l'any, la visibilitat arriba als 25–35 m, i la reserva marina integral de les Illes Desertas concentra els anfossos més grans que queden a l'Atlàntic oriental.
Madeira és una illa volcànica portuguesa situada a 700 km al sud-oest de Lisboa i 600 km al nord de les Canàries. Amb tan sols 5 milions d'anys, emergeix del fons marí amb penya-segats de 500 m, fons abruptes i un microclima subtropical que manté l'aigua temperada en totes les estacions. La temperatura oscil·la entre 18 °C al març i 23 °C al setembre. La visibilitat mitjana és de 25 m, amb puntes de 40 m a la tardor.
La destinació principal és la Reserva Natural Integral das Ilhas Desertas, tres illots deshabitats a 40 km al sud-est de Funchal. La condició de reserva integral implica pesca prohibida, accés regulat i permisos diaris limitats. Aquesta protecció ha permès que les poblacions d'anfós (*Epinephelus marginatus*) es recuperin fins a densitats que ja no existeixen a la resta de l'Atlàntic oriental. Els exemplars adults pesen 30–50 kg i fa dècades que ningú els caça; s'acosten al bussejador sense cap recel.
Els punts de busseig principals: el Banco do Pináculo, un seamount ple de bancs de barracudes i anfossos; la Doca do Cavacas, coves i arcs volcànics prop de Funchal; Garajau, la reserva marina més propera a la capital, amb tortugues i rajades residents; i Caniço de Baixo per a fauna macro costanera. Arribar a les Desertas exigeix una sortida específica en vaixell — 3 a 4 hores d'anada i tornada — amb reserva anticipada i preu alt. La resta de punts és accessible en 20–40 minuts des de Funchal.
La fauna combina espècies atlàntiques amb influències africanes: anfós, peix lluna juvenil ocasional, barracudes, sèries, mantes el mes d'agost i taurons martell en aigües profundes fora del rang recreatiu. Les tortugues verdes i careta es troben tot l'any. Les Desertas alberguen una de les darreres colònies reproductores de foca monjo (*Monachus monachus*) de l'Atlàntic oriental, tot i que un avistament sota l'aigua és infreqüent.
La logística és senzilla: vols directes a Funchal des de la majoria de capitals europees i paquets turístics assequibles. L'allotjament a Funchal va de 60 a 150 € per habitació doble. Hi ha centres de busseig a Funchal i a Caniço de Baixo. Una immersió guiada costa entre 50 i 65 €; un paquet de sis immersions, al voltant de 270 €. Una jornada completa a les Desertas amb dues immersions surt entre 180 i 220 €.
La sorpresa positiva és la qualitat del busseig de costa. No tot Madeira és les Desertas. Els punts a 15 minuts de Funchal — Garajau especialment — ofereixen topografia volcànica, tortugues que s'acosten, fauna abundant i preus aproximadament un 40 % inferiors als de les Desertas. Per a un viatge de cinc o sis dies, combinar dos dies a les Desertas amb tres de costa propera és la distribució més raonable.
El punt feble és el mar de fons. Madeira rep l'onatge de l'Atlàntic obert i les cancel·lacions per temporal són habituals. A l'hivern — de desembre a març — hi pot haver setmanes senceres sense cap sortida. L'estiu és més estable, però coincideix amb més afluència turística i preus més alts. El moment ideal és octubre–novembre: l'aigua encara és a 22 °C, el mar és més tranquil i els preus baixen.
Madeira se situa en el tram mig-alt del busseig atlàntic europeu. Resulta interessant per a bussejadors que ja coneixen el circuit habitual i busquen alguna cosa diferent. S'adiu molt bé amb el turisme terrestre de l'illa: els caminhos das levadas, els pobles del nord, la gastronomia i els vins. Per a cinc dies a la tardor amb bon temps, el busseig és dels millors que ofereix l'Atlàntic europeu.