La narcosi de nitrogen és un d'aquells temes que als manuals semblen nets i a l'aigua es compliquen. Els 30 metres màgics són orientatius, no una alarma. Amb fred, corrent o cansament, et pot afectar als 22. Reconèixer els teus propis senyals abans que sigui tard és el que separa una immersió incòmoda d'un ensurt seriós.
La primera vegada que vaig notar narcosi de debò va ser al Bajo de Dentro, Cabo de Palos, a 38 metres. No va ser eufòria ni riures. Va ser, literalment, que l'ordinador de bussejada em semblava escrit en xinès i vaig trigar tres segons llargs a entendre un número de dos dígits. Vaig pujar ràpidament als 25 m i al cap de 90 segons ja tornava a ser jo. Això és narcosi.
Els manuals situen el llindar als 30 m perquè és on la majoria de bussejadors comença a sentir alguna cosa. Però hi ha variables que l'avancen o l'endarrereixen: la temperatura de l'aigua (a 12 graus tot va pitjor), el CO₂ acumulat per una mala respiració, el cansament, l'alcohol del dia anterior, fins i tot l'ansietat. He vist bussejadors experimentats narcotitzar-se a 24 m en una immersió amb fred i corrent.
El mecanisme és la teoria de Meyer-Overton de tota la vida: a pressió, el nitrogen es dissol a les membranes lipídiques del sistema nerviós i altera la transmissió sinàptica. És un efecte anestèsic, igual que el de l'òxid nitrós del dentista. Per això la sensació s'assembla tant a estar una mica alegre.
Els senyals són subtils i gairebé sempre els nota primer el company que tu. El més típic: et quedes mirant un nudibranqui i t'oblides de revisar el manòmetre. Tasques de dos passos es converteixen en tres. Llegeixes un número i l'has de tornar a llegir. Hi ha qui es posa eufòric i vol baixar més; hi ha qui es queda callat i fica la mà a la butxaca equivocada.
El protocol és senzill però funciona: puja 5 metres i espera. En menys de dos minuts tornes a estar operatiu. No deixa seqüeles, no s'acumula, no requereix parada extra. És totalment reversible. El que no és reversible és el que fas narcotitzat si no t'adones a temps: oblidar el deco, esgotar l'aire, perdre el company.
El nitrox no elimina la narcosi; el que l'elimina és reduir el percentatge de gas inert. I el nitrox té més oxigen, no menys nitrogen absolut a aquella fondària. Per a narcosi sèria, s'utilitza trimix, substituint nitrogen per heli. Per això els bussejadors tècnics per sota dels 50 m respiren heli malgrat el cost: perquè pensar a 60 m amb aire és bàsicament impossible.
Un truc que em va ensenyar un instructor de Mares a Mallorca: a 30 m, calcula 14 × 17 mentalment. Si trigues més de cinc segons o el resultat et sembla dubtós, puja. Sona ridícul però funciona com a termòmetre propi. Cadascú té un exercici mental simple que fa fàcil en superfície i comença a costar en fondària.
La conclusió que me'n vaig endur després d'uns quants ensurts aliens: la narcosi no mata per si sola, mata per les decisions que prens amb ella al damunt. Baixar a poc a poc, planificar el temps de fons amb marge i conèixer els teus propis símptomes val més que qualsevol taula. I quan algú del grup es queda quiet mirant al buit, no esperis que reaccioni. Puja tu primer i fes que et segueixi.