Bradicàrdia 10-25% immediata. Vasoconstricció perifèrica. Apnea reflexa. El blood shift a major profunditat protegeix els pulmons. Apneistes entrenats: reducció del 50%+ del pols. Els Bajau tenen melses significativament més grans que la mitjana.
El cos humà posseeix respostes fisiològiques ancestrals en submergir-se: bradicàrdia, vasoconstricció perifèrica i redistribució del volum sanguini. Entendre aquests mecanismes és clau per a l'apneista modern. La comunitat debat com entrenar per potenciar el reflex, els límits del làctic en esforç anaeròbic, els riscos de la hiperventilació prèvia i la gestió del diafragma durant descensos profunds.
Els seus tres components principals s'activen quan la cara entra en contacte amb aigua freda: bradicàrdia (reducció del 10-25% immediata), vasoconstricció perifèrica (sang desviada cap al cor i el cervell) i apnea reflexa. En apneistes entrenats, la bradicàrdia pot assolir reduccions del 50% o més respecte al repòs. A major profunditat, la compressió pulmonar activa el "blood shift" o desplaçament de sang cap al tòrax, protegint els pulmons del col·lapse per pressió. Estudis recents investiguen si poblacions amb tradició de busseig lliure com els Bajau del sud-est asiàtic mostren bazu significativament més grans que la mitjana.