PADI: 1 M de titulacions/any, 80% de quota de mercat. SSI exigeix instructors vinculats a un centre associat. Proliferació d'especialitats de poc valor. Terminis comprimits. WRSTC fixa estàndards mínims, però l'aplicació recau en cada instructor.
Molts bussejadors assenyalen que les grans agències certificadores anteposen els ingressos econòmics a la seguretat i la formació real del bussejador. Es critica la proliferació de titulacions express, el cobrament de taxes excessives i la pressió comercial sobre els instructors per certificar alumnes amb formació insuficient. Aquest model de negoci es considera un dels mals estructurals del busseig recreatiu.
PADI expedeix al voltant d'un milió de titulacions anuals amb una quota de mercat estimada del 80% del busseig recreatiu global. El seu model de franquícia permet a instructors autònoms operar sense supervisió de cap centre. SSI, en canvi, exigeix que els seus instructors treballin sota un centre associat, la qual cosa facilita un major control de qualitat. Els crítics assenyalen que la proliferació d'especialitats de poc valor formatiu i els terminis comprimits d'alguns cursos responen a una lògica comercial abans que a criteris pedagògics. Ambdues organitzacions pertanyen al WRSTC, però l'aplicació dels estàndards queda en mans de cada instructor.