Papua Nova Guinea és un dels destins de busseig menys explorats del Pacífic, i Kimbe Bay a l'illa de Nova Bretanya n'és la joia menys coneguda. Reserves marines amb biodiversitat comparable a Raja Ampat, gairebé sense bussejadors, i la sensació d'estar en un lloc que pocs humans han trepitjat. Per als qui ja han fet els destins famosos, PNG és la frontera següent.
Papua Nova Guinea (PNG) ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea més unes 600 illes petites al Pacífic sud-occidental. Rep menys de 200.000 turistes l'any — una fracció dels 30 milions llargs de Tailàndia — i figura entre els països menys visitats del món. El busseig es concentra en quatre zones: Kimbe Bay (Nova Bretanya), Madang (costa nord), Tufi (costa est) i l'àrea de Milne Bay (sud-est).
Kimbe Bay és probablement la zona més recomanada per la combinació de qualitat i accessibilitat relativa. La badia s'obre a la costa nord de Nova Bretanya i reuneix més de 50 punts de busseig registrats en un radi de 30 km. La fauna marina resumeix el millor del Triangle de Coral: 860 i escaig d'espècies de peixos documentades, el 60 % dels gèneres de corall del món, i poblacions saludables de taurons, mantes, cetacis i dugongs. Walindi Plantation Resort porta més de 35 anys com a operador de referència a la zona.
Els punts més destacats: Vanessa's Reef, jardí de corall dens d'anemones i peixos pallasso; Inglis Shoal, drift amb taurons de escull i mantes; South Emma, estació de neteja de mantes molt fiable; Bradford Shoals, muntanya submarina que atreu carangids i tonyines; Krakafat, pinacle pelàgic que val dues immersions. Profunditats de 12 a 30 m, temperatura de l'aigua entre 27 i 30 °C tot l'any, visibilitat constant de 25 a 40 m. Corrents suaus o moderats, res comparable a Komodo.
La gran sorpresa és l'estat de conservació. PNG rep poca pressió turística perquè és difícil d'arribar i els serveis són escassos. El resultat: coralls en estat pràcticament verge, sense signes visibles de blanqueig, peixos que no fugen en veure bussejadors, i un silenci subaquàtic que els qui vénen d'Egipte o les Maldives ja no troben als seus destins habituals. El Pacífic d'abans del turisme de masses continua existint aquí.
Logística: vols a Port Moresby — capital de PNG — via Singapur, Brisbane o Cairns, després vol intern a Hoskins (Nova Bretanya) i 45 minuts en barca fins a Walindi. El trajecte porta a porta des d'Europa supera les 30 hores amb diverses escales. El visat a frontera costa 50 USD. Una estada de 5-6 nits a Walindi amb 8-10 immersions en règim complet ronda els 1.800-2.800 €; els vols des d'Europa sumen 1.500-2.000 € més.
Madang, a la costa nord de PNG, ofereix un perfil diferent: una localitat petita amb diversos centres de busseig, allotjament variat i excel·lent muck diving i macro. Tufi, a la costa est, és territori de fiords amb parets verticals que cauen a l'abisme. Milne Bay acull el millor muck diving de PNG i normalment es cobreix en liveaboard. Cada zona té el seu caràcter; Kimbe és el punt d'entrada més accessible per als bussejadors nous a PNG.
Els punts febles són la logística i el cost. PNG no és un destí per a escapades econòmiques. Els vols surten cars, les connexions domèstiques es poden endarrerir i l'oferta d'allotjament és limitada. La temporada operativa és tot l'any, però de juny a octubre les condicions són les millors — estació seca, visibilitat estable. De gener a març arriben les pluges monsòniques i alguns punts tanquen. Els no angloparlants trobaran bona atenció als centres de busseig però pocs serveis fora del resort.
Kimbe Bay ofereix un busseig d'escull comparable a Raja Ampat amb un 30 % menys de bussejadors a l'aigua. Les instal·lacions de Walindi Plantation Resort són sòlides, els guies coneixen els punts en profunditat i la vida marina no defrauda. Una setmana aquí recalibra les expectatives. Els bussejadors que tornen a destins mainstream solen adonar-se, per primera vegada, de la veritable densitat humana que hi ha en aquells llocs.