Jacques Cousteau (1910–1997) va canviar la percepció pública de l'oceà com poca altra persona. Oficial naval francès, coinventor de l'Aqua-Lung, documentalista que va portar el mar als salons de mig món. El Calypso va ser el seu laboratori flotant durant 40 anys. El seu llegat ultrapassa el busseig: va convertir la conservació marina en una preocupació de masses.
Jacques-Yves Cousteau va néixer el 1910 a Saint-André-de-Cubzac, França. El seu pare era advocat; la infància, marcada per l'Atlàntic. El 1930 va ingressar a l'École Navale. Aprenia a volar el 1936 quan un accident de cotxe li va tancar aquell camí i el va redirigir cap al mar. Durant la Segona Guerra Mundial va servir a la marina francesa amb participació activa a la Resistència, i va iniciar experiments amb busseig lliure.
L'Aqua-Lung (1943): la precarietat bèl·lica va empènyer Cousteau i l'enginyer francès Émile Gagnan a desenvolupar el primer regulador de demanda pràctic. Fins aleshores, el busseig professional depenia de mànegues de superfície — el Mark V i similars. El seu invent va fer possible per primer cop un escafandre autònom de veritat. Van patentar l'Aqua-Lung el 1943 i el 1946 el van llicenciar a Hookah per a la distribució comercial. Cousteau va cobrar royalties fins a la mort. És el pare del busseig autònom modern.
El Calypso (1950): el 1950, Cousteau va adquirir el RAS-1, un vell dragamines de la Royal Navy britànica, i el va transformar en vaixell d'investigació. Li va posar el nom de Calypso, la nimfa grega. Al llarg dels 40 anys següents, el vaixell va recórrer tots els oceans: Mar Roig, Carib, Antàrtida, Pacífic, Indo-Pacífic. Era la plataforma per a recerca marina, filmació, exploració i projectes de conservació. El Calypso es va enfonsar en un accident el 1996 a Singapur; la restauració continua pendent.
Les pel·lícules: Cousteau va produir més de 100 documentals submarins. Els més coneguts: 'El Mundo del Silencio' (1956, Palma d'Or a Canes i Oscar al millor documental) i 'Mundo sin Sol' (1964, Oscar). Però el seu impacte cultural més gran va arribar amb la sèrie televisiva 'El Mundo Submarino de Jacques Cousteau' (1968–1976), emesa a tot el món. Per primer cop, milions de persones als seus salons van veure esculls de coral, balenes i taurons, i van entendre l'oceà com un ecosistema viu, no com un recurs inesgotable.
Invencions i avenços: més enllà de l'Aqua-Lung, l'equip de Cousteau va desenvolupar una càmera submarina submergible — precursora dels sistemes actuals —, hàbitats submarins experimentals (Conshelf I, II i III, on aquanautes van viure sota l'aigua durant dies), vehicles de propulsió per a bussejadors (DPV), tècniques de filmació submarina amb llum controlada i mètodes per conservar pel·lícula mullada.
Conservació marina: Cousteau va evolucionar d'explorador a conservacionista. Als anys 70 va fundar la Cousteau Society, dedicada a la protecció dels oceans. Va fer lobbying per a tractats internacionals que prohibissin les explosions nuclears submarines i els abocaments químics, i va impulsar la moratòria sobre l'Antàrtida. Les seves campanyes mediàtiques van reencadrar l'oceà en la consciència pública — de 'recurs il·limitat' a 'ecosistema vulnerable'.
Controvèrsies: la imatge pública de Cousteau és la d'un heroi ambiental, però el registre és més complex. Espècies van ser capturades per als seus documentals; algunes van morir durant el procés. Alguns mètodes de filmació — atreure taurons amb esquer, pertorbar balenes — es consideren avui èticament discutibles. La relació amb el seu fill Philippe (mort en un accident d'hidroavió el 1979) i la disputa pública posterior amb Jean-Michel per la direcció de la Cousteau Society van deixar un capítol difícil. La història és tan complexa com qualsevol vida.
El llegat: Cousteau va morir el 1997, dos mesos després del seu 87è aniversari. El balanç: va crear el busseig autònom modern (cada bussejador li deu el regulador); va portar el mar a la cultura popular global; va convertir la conservació marina en preocupació de masses; va inspirar generacions de científics marins, fotògrafs i bussejadors. Qualsevol persona que connecti un regulador a una botella, que sàpiga identificar un coral o que defensi l'oceà, té un deute amb Jacques Cousteau. La boina vermella a coberta del Calypso és una de les imatges més reconeixibles del segle XX.