Coneix la legislació que regula el busseig a Espanya: el Reial Decret 347/2011, les restriccions en reserves marines i el repartiment competencial entre Estat, comunitats autònomes i municipis.
El busseig a Espanya està sotmès a un marc legal complex i fragmentat que molts practicants desconeixen. La regulació no recau en un únic organisme ni en una sola norma, sinó que es distribueix entre l'Estat, les comunitats autònomes i els municipis. Aquesta dispersió genera situacions en les quals un bussejador pot cometre una infracció sense saber-ho.
El Reial Decret 347/2011 regula la pesca marítima de recreació en aigües exteriors. Estableix una prohibició que molts desconeixen: no està permès utilitzar simultàniament equips de respiració autònoma i arts de pesca. Està prohibit bussejar amb botella i pescar al mateix temps, independentment de les captures.
L'Ordre APA/126/2019 estableix criteris específics per bussejar en reserves marines d'interès pesquer: registre previ obligatori, restriccions d'accés a zones de reserva integral i requisits de titulació mínima. L'incompliment pot derivar en sancions de considerable quantia.
La superposició de competències és el més complicat. L'Estat gestiona aigües exteriors, però les CCAA tenen competència sobre aigües interiors amb normativa pròpia. Catalunya, les Balears, Canàries, Múrcia o Andalusia disposen de regulacions que difereixen en talles mínimes, quotes, vedes o zones restringides.
Les reserves marines són on la regulació és més estricta. Algunes exigeixen contractar un centre autoritzat, d'altres prohibeixen el busseig lliure no guiat, i hi ha restriccions estacionals per protegir la reproducció d'espècies.
El cas de Tossa de Mar és paradigmàtic: la combinació de reserva marina municipal, normativa autonòmica catalana i restriccions estatals va crear confusió durant anys. Bussejadors locals i turistes eren sancionats sense plena consciència d'estar incomplint cap norma.
Més enllà de la legislació pesquera, cal considerar la normativa d'espais naturals protegits, la Llei de Costes i ordenances locals. En zones de bany declarades, el busseig pot estar restringit en temporada estival. En espais Natura 2000, pot requerir-se autorització prèvia.
Per evitar sancions: informar-se abans de cada sortida, respectar senyalitzacions marítimes, no capturar éssers vius sense llicència i verificar si la zona és protegida. Els centres de busseig homologats són la millor font d'informació local sobre la normativa del seu entorn.