Tauró martell festonejat: les migracions de Galápagos i els bancs
Tornar al Blog
Vida Marina

Tauró martell festonejat: les migracions de Galápagos i els bancs

C
CDB
18 de novembre del 2026 3 min lectura

El tauró martell festonejat (*Sphyrna lewini*) és un dels pocs taurons que forma bancs. Les grans concentracions de Galápagos, Cocos i Malpelo són fenòmens de comportament únics que la ciència encara no acaba d'entendre. Les hipòtesis van des de la reproducció fins a la navegació magnètica. Per als bussejadors, representen un dels espectacles més destacats del Pacífic oriental.

Existeixen 9 espècies de taurons martell (família Sphyrnidae). Els bussejadors recreatius troben principalment *Sphyrna lewini*, el tauró martell festonejat, el més abundant i el que forma bancs. Els adults mesuren entre 3 i 3,5 m i pesen entre 80 i 150 kg. L'espècie és present a aigües tropicals i temperades d'arreu del món, però les grans concentracions es donen nomes en quatre o cinc llocs: Galápagos, Cocos, Malpelo (Colòmbia), Roca Partida (Socorro, Mèxic) i Layang Layang (Malàisia).

A Wolf i Darwin (Galápagos) i a Bajo Alcyone (Cocos), bancs de 100–500 individus són habituals. A Malpelo s'han documentat bancs de fins a 1.000 exemplars. Aquestes xifres no tenen paral·lel en el regne animal: cap altre tauró s'agrupa en quantitats tan elevades de forma tan consistent i geogràficament previsible. Entendre per què és un dels grans interrogants de la biologia marina.

Hipòtesis científiques en curs: 1) Reproducció — els bancs estan dominats per femelles adultes, cosa que suggereix que els mascles visiten aquests llocs per aparellar-se. 2) Navegació magnètica — els martells disposen de magnetoreceptors al cap distintiu, i les muntanyes submarines on s'agrupen presenten anomalies magnètiques. 3) Termoregulació — els bancs es formen en aigües més càlides durant el dia i es dispersen en aigües fredes i profundes per caçar de nit. 4) Neteja social — les estacions de neteja per làbrids abundants en aquests llocs podrien explicar la residència diürna.

Els estudis de telemetria per satèl·lit mostren que els taurons martell festonejats recorren distàncies enormes. Individus marcats a Galápagos s'han localitzat a Cocos (700 km al nord), a les aigües costaneres de Costa Rica i fins a El Salvador. La connexió genètica entre les poblacions de Galápagos i Cocos apunta a un intercanvi reproductiu actiu. Protegir un sol emplaçament no és suficient: els corredors migratoris entre parcs marins resulten imprescindibles.

El comportament en banc és social, no depredador. Els martells agrupats no cacen: a la nit es dispersen en aigües profundes per alimentar-se de calamar, peixos pelàgics i rajades, i al matí tornen a les muntanyes submarines per reagrupar-se. La finestra òptima per observar-los és d'aproximadament les 08:00 fins a les 13:00 hora local, abans que la calor de migdia els porti a major fondària. Els bussejadors que aguanten la posició amb un ganxo de coral entre 18 i 25 m en aquelles hores maximitzen les possibilitats d'avistament.

L'estat de conservació és crític: la UICN classifica l'espècie com a En Perill Crític des de 2007. El finning és la causa principal, amb aletes que s'arriben a vendre a mercats asiàtics a fins a 100 USD/kg. Les poblacions globals han disminuït entre un 80 i un 90 % en els darrers cinquanta anys. Galápagos, Cocos i Malpelo funcionen com a refugis protegits, però fora d'aquests parcs la pressió sobre l'espècie és intensa.

Per a la fotografia subaquàtica, els bancs de taurons martell combinen espectacularitat i dificultat tècnica. Llum ambient únicament — els llampecs espanten els animals —, subjectes que es mouen ràpid en aigües de blau intens i un bussejador ancorat amb ganxo de coral exigeixen un control precís de l'exposició. Un gran angular a f/8, ISO elevat i velocitats al voltant de 1/200 s s'adapten a les condicions; el postprocessat seriós recupera els tons foscos de l'aigua.

Els bancs de taurons martell festonejats figuren entre els fenòmens més estudiats i menys compresos de la biologia dels selacis. Els bussejadors que visiten Galápagos, Cocos o Malpelo i documenten els seus avistaments a plataformes com Wildbook aporten dades reals a la recerca sobre migracions i contribueixen a defensar la protecció dels corredors que connecten aquestes poblacions a través del Pacífic oriental.

Tornar al BlogVida Marina