Termoclina estacional: diferències de 10 °C en pocs metres. El fitoplàncton augmenta amb la calor. Agost: massificació d'embarcacions i ressuspensió de sediments. Set.-oct.: 20-25 °C, termoclina difuminada, visibilitat 15-30 m consistent.
Al juliol i agost, la Mediterrània acumula termoclinas pronunciades que fragmenten la visibilitat, i la proliferació de plàncton pot reduir-la considerablement en zones com la Costa Brava o el sud de València. A això s'afegeix la massificació d'embarcacions i la saturació dels centres de busseig. La tardor (setembre a novembre) emergeix com la temporada preferida per la combinació de visibilitat, temperatura i menor afluència.
El principal culpable és la termoclina estacional, una capa que pot marcar diferències de fins a 10 °C en pocs metres i que distorsiona la visibilitat. A això s'afegeixen les floracions de fitoplàncton, la concentració del qual augmenta amb la calor i la llum solar intensa. Agost coincideix amb el pic de turistes i embarcacions, generant major resuspensió de sediments. En canvi, setembre i octubre ofereixen un equilibri gairebé perfecte: aigua encara càlida (20-25 °C), termoclina difuminada, i visibilitat de 15-30 metres de forma consistent.