Espanya amaga un patrimoni arqueològic submarí extraordinari: des del Don Pedro a Eivissa fins als jaciments de la Comunitat Valenciana. Descobreix el projecte CARTASub i el museu ARQUA.
Sota la superfície del mar que envolta la Península Ibèrica jau un dels patrimonis històrics més rics i menys coneguts d'Europa. Segles de comerç mediterrani, guerres navals, tempestes atlàntiques i naufragis accidentals han anat dipositant al fons del mar una quantitat extraordinària de vestigis. Espanya compta amb més de vuit-cents jaciments arqueològics subaquàtics catalogats, tot i que s'estima que la xifra real podria ser molt superior.
La Comunitat Valenciana concentra més de cent jaciments subaquàtics documentats, fet que la converteix en una de les regions amb major densitat de patrimoni arqueològic sota l'aigua de tota la Mediterrània occidental. Aquesta costa era una de les rutes comercials més transitades de l'antiguitat, amb trànsit constant de naus que transportaven vi, oli, ceràmica i metalls.
El projecte CARTASub, impulsat pel Centro de Arqueología Subacuática de Cartagena, té com a objectiu crear una carta arqueològica submarina sistemàtica de les aigües espanyoles. Mitjançant tècniques de prospecció acústica, fotogrametria subaquàtica i excavacions científiques controlades, el projecte va documentant i catalogant jaciments amb una metodologia rigorosa.
El Museo Nacional de Arqueología Subacuática, conegut com a ARQUA, és la institució de referència a Espanya per a la conservació, investigació i difusió del patrimoni arqueològic subaquàtic. Ubicat a Cartagena, les seves col·leccions inclouen peces recuperades de jaciments de tota la costa espanyola, des de restes fenícies i cartagineses fins a objectes d'època moderna.
El Don Pedro de Ibiza és possiblement el peci més conegut de la Mediterrània espanyola. Aquest transbordador es va enfonsar el juliol de 1995 després d'una explosió a bord. El seu casc de cent cinquanta metres d'eslora descansa sobre fons d'entre vint i quaranta metres davant de Formentera, amb una visibilitat que pot superar els trenta metres.
El Cantàbric i les costes gallegues guarden una tipologia de pecis completament diferent. Els corrents atlàntics i els temporals han provocat centenars de naufragis al llarg dels segles XIX i XX. Les ries gallegues amaguen embarcacions en excel·lent estat de conservació gràcies a la baixa temperatura de l'aigua. A Cadis, vaixells de l'època colonial es troben dispersos pels fons de la badia. Tarragona aporta jaciments d'època romana amb àmfores intactes.
La legislació espanyola prohibeix expressament l'extracció de qualsevol objecte d'un jaciment arqueològic sense autorització administrativa. La infracció pot constituir un delicte penal. Aquesta protecció no impedeix al bussejador visitar i fotografiar els jaciments: simplement estableix que el que hi ha al fons del mar pertany a tots els ciutadans.
L'SS Thistlegorm, tot i que no pertany a aigües espanyoles sinó al Mar Roig, ha inspirat generacions de bussejadors espanyols a interessar-se pels pecis històrics. Espanya no té res a envejar-li: els seus fons allotgen històries igualment apassionants, esperant bussejadors que sàpiguen mirar amb respecte, curiositat i consciència.